Les Creus
 

Maçanet de Cabrenys és un poblet situat en el vessant pirinenc de la comarca d'Alt Empordà (Girona). El municipi es troba en una petita vall excavat per les aigües dels torrents de Ardenys i de Frausa que desemboquen en el Arnera, afluent del Muga, envoltat pels pics de Salines, Frausa, Tapis i Fau. La seva particular orografia i el fet que Maçanet enregistri un índex de pluja considerable, al voltant dels 800 litres de mitjana anual, fan d'aquesta zona una àrea privilegiada per la gran quantitat d'afloraments d'aigua. L'aigua que raja d'aquestes fonts s'ha caracteritzat des de sempre per la seva gran puresa i riquesa mineral, fet que no passa desapercebut per als habitants del poble ni per a aquells que des de molt antic han visitat aquests paratges buscant el refugi i la riquesa de les seves aigües.


El nom de Les Creus té un origen incert, encara que es creu que deriva del fet que en el segle XVII existia un oratori a poca distància del poble que s'anomenava ''Creu del Pal'' i que es relaciona directament amb la barra de ferro de Maçanet, popularment coneguda com la 'barra de Roldán' que, segons compte la llegenda, l'heroi carolingi utilitzava contra els àrabs. Aquest oratori va donar nom a un veïnat de masies entre les quals es trobava Can Gaspar de Les Creus, que més endavant, ja en el segle XIX, formava part de les finques de Mans Muntada, propietat de la família Muntada de Maçanet de Cabrenys.

La font de les Creus es trobava en terreny de Can Gaspar de Les Creus i, donada la seva proximitat al nucli urbà, era un dels paratges més visitats pels veïns de Maçanet i els habitants de la comarca. El lloc va ser condicionat durant l'hivern de 1936 perquè tot aquell que volgués visitar-lo es trobés amb un racó agradable.

En els anys quaranta, una vegada acabada la guerra civil, el doctor Jaume Riuró, aleshores metge de la població, coneixent les excel·lents propietats que la tradició popular atorgava a aquestes aigües, va decidir analitzar-les i va obtenir resultats que confirmaven aquestes característiques, fent possible la seva comercialització. Per a engegar aquest projecte, va animar a D. Ángel Vila Pau, propietari local, a comprar el paratge de la Font de Les Creus a Joan Muntada i Pagés, hereu de Can Muntada. Al mateix temps, es va posar en contacte amb el Dr. Oliver Rodés, cap del reconegut laboratori d'anàlisi que duu el seu nom, per a sol·licitar una analítica més exhaustiva. Obtinguts aquests resultats, que certificaven i fins i tot superaven les expectatives inicials, el Sr. Riuró i el Sr. Vila van iniciar els tràmits pertinents per a l'engegada de l'explotació mercantil de la font. La declaració d'aigües mineromedicinals de la Font de Les Creus és del 22 d'agost de 1955 i es va publicar en el BOE el 11 de setembre del mateix any. Més endavant, quan es va obtenir la declaració d'utilitat pública i la concessió d'explotació, l'aigua Font de Les Creus es va començar a comercialitzar i distribuir al detall.

Una vegada superats aquells primers moments, es va fer evident la necessitat d'ampliar l'empresa, i en 1968 es va crear la societat Aigües Les Creus, S.A. En aquest moment es va ampliar la planta d'embotellat i es va modernitzar la maquinària. També va augmentar la plantilla de treballadors. Durant els anys setanta, no obstant això, les grans despeses que va originar aquesta ampliació, així com la conjuntura del moment, van obligar a l'empresa a realitzar successives ampliacions de capital que es van iniciar en 1972 i van culminar en 1980, quan la societat Malavella S.A., situada a Caldes de Malavella (Girona), es va fer càrrec d'Aigües Les Creus, S.A.

L'última etapa de Les Creus S.A. ha estat la seva incorporació al Grupo Vichy Catalan el 1987. Des d'aleshores l'empresa ha experimentat un canvi notable en la presentació i difusió dels seus productes.

Les característiques que fan de l'aigua mineral natural Les Creus una aigua de gran qualitat són la seva baixa duresa i feble mineralització. La primera qualitat la fa especialment indicada com aigua fina de taula, molt valorada per als gastrònoms i gourmets, i la seva feble mineralització la fan aconsellable per a dietes pobres en sodi i per a dietes per aprimar.